dimecres, 15 de juny del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
Recomano un llibre
AMOR, GUIX I MARGARIDES
•Autor: Irene Zimmermannn
•Editorial: Cruïlla
•Any de publicació: 1997
•Gènere: Infantil i juvenil
•Idioma: Català
- Sinopsi: Aquest llibre és del gènere infantil i juvenil. Tracta d’una història de dues noies que estan enamorades, però elles han d’aconseguir sortir amb ells i veure quins problemes hi troben.
- Per què l’he triat?: Vaig triar aquest llibre perquè la professora de biblioteca me’l va recomanar. Em va explicar que era una història d’amor. Llavors vaig llegir la contraportada, em va agradar i vaig decidir agafar-lo.
- Valoració personal: Llegint aquest llibre vaig aprendre moltes coses, com per exemple coses sobre l’amor. La veritat és que tinc algunes coses en comú amb la protagonista, perquè és una persona que es preocupa molt de tot, però que no para de pensar en l’amor.
- Recomanació: Jo recomano aquest llibre a una persona que li agradi el misteri i l’amor, perquè aquest llibre només tracta de aquets dos temes. També el recomano a gent de la meva edat, 13 o 14 més o menys.
Shan Shan Yang 2B
dimecres, 23 de febrer del 2011
Crònica medieval
El dia 1 de Febrer tot segon vam anar al museu de Barcelona. Nosaltres, els de 2B i alguns de 2D vam anar amb 2C.
Primer de tot vam anar cap al Metro, a la parada d’Artigues Sant Adrià, la línia 2, la lila. Després d’agafar el Metro vam anar fins a la parada de La Pau, on vam fer transbord a la línia 4, la groga. Allà vam fer fotos i també xerràvem de coses personals, fins arribar a la parada de Jaume I , on hi era el museu de Barcelona.
A l’arribar vam caminar fins al museu, estava molt a prop. Al costat del museu hi havia una plaça que s’anomenava la plaça del rei. Alguns se’n van anar a comprar coses per esmorzar, altres, com jo , ens vam quedar allà esmorzant. A l’acabar, quasi tots estàvem fent fotos, o fent tonteries. S’estava bé, perquè s’escoltava com reien els altres.
A continuació, va aparèixer la nostra guia, si no recordo malament, es deia Susana. Ella ens va donar un full que explicava breument el que hi havia en el museu. La guia ens va preguntar preguntes com: “On es situa l’edat medieval?” El Toni va respondre que l’edat medieval es situava en el segle V fins al segle XVII.
Seguidament vam baixar al pis de sota, on ens van explicar com eren les cases a l’edat medieval. La Susana ens va ensenyar un vídeo amb imatges de com eren les cases.
Més tard vam veure una maqueta de la ciutat de Barcelona. La guia ens va marcar zones importants amb una llum que ens va ser molt útil.
Després vam veure una pintura on hi havia cavallers dibuixats, mascotes com l’ase, i dones que no estaven del tot tapades, és a dir, eren prostitutes.
A l’acabar de veure la pintura vam pujar per visitar la capella. Hi havia un quadre on hi havia una dona amb els pits tallats, s’anomenava Santa Àgata. La capella era d’un estil gòtic, és a dir, que acabava en punta. Si miraves cap a dalt, es veien escuts. La guia ens va dir que eren els escuts que posaven els comptes.
Després de veure tot això vam sortir del museu. Vam passar per la plaça del rei un altre cop i vam anar cap al carrer de Montcada on hi havia unes cases medievals. Tot seguit, vam anar a parar a l’església de Santa Maria del Mar. Dins d’aquesta s’estava molt bé, era tot molt bonic i tranquil. Tots ens vam sorprendre, perquè al terra hi havien tombes. També vaig veure les estàtues dels Deus.
A continuació vam tornar al museu. Ja havíem acabat amb la guia. Tocava anar amb el professorat. Primer vam anar a la Plaça Sant Jaume, on era el palau de la generalitat. En aquest palau hi havia una petita estàtua de Sant Jordi. També estava l’Ajuntament d’estil gòtic, que té unes façanes del segle XIX.
Tot seguit vam anar cap al carrer del Call, que va des de la Plaça Sant Jaume fins al barri del Call, on vivien els jueus. Aquest carrer separa el carrer Quartell Nº3 amb el carrer Quartell Nº4.
Després de tot això vam arribar a una plaça on afusellaven als jueus. Hi havien forats a les parets.
Més tard vam anar a la catedral de Santa Rita, que estava al costat del aqüeducte.
Finalment vam anar cap al Metro de Jaume I fins a Sant Adrià del Besòs, anant cap a l’institut un altre cop. Va ser una experiència molt interessant.
Shan Shan Yang 2B
Primer de tot vam anar cap al Metro, a la parada d’Artigues Sant Adrià, la línia 2, la lila. Després d’agafar el Metro vam anar fins a la parada de La Pau, on vam fer transbord a la línia 4, la groga. Allà vam fer fotos i també xerràvem de coses personals, fins arribar a la parada de Jaume I , on hi era el museu de Barcelona.
A l’arribar vam caminar fins al museu, estava molt a prop. Al costat del museu hi havia una plaça que s’anomenava la plaça del rei. Alguns se’n van anar a comprar coses per esmorzar, altres, com jo , ens vam quedar allà esmorzant. A l’acabar, quasi tots estàvem fent fotos, o fent tonteries. S’estava bé, perquè s’escoltava com reien els altres.
A continuació, va aparèixer la nostra guia, si no recordo malament, es deia Susana. Ella ens va donar un full que explicava breument el que hi havia en el museu. La guia ens va preguntar preguntes com: “On es situa l’edat medieval?” El Toni va respondre que l’edat medieval es situava en el segle V fins al segle XVII.
Seguidament vam baixar al pis de sota, on ens van explicar com eren les cases a l’edat medieval. La Susana ens va ensenyar un vídeo amb imatges de com eren les cases.
Més tard vam veure una maqueta de la ciutat de Barcelona. La guia ens va marcar zones importants amb una llum que ens va ser molt útil.
Després vam veure una pintura on hi havia cavallers dibuixats, mascotes com l’ase, i dones que no estaven del tot tapades, és a dir, eren prostitutes.
A l’acabar de veure la pintura vam pujar per visitar la capella. Hi havia un quadre on hi havia una dona amb els pits tallats, s’anomenava Santa Àgata. La capella era d’un estil gòtic, és a dir, que acabava en punta. Si miraves cap a dalt, es veien escuts. La guia ens va dir que eren els escuts que posaven els comptes.
Després de veure tot això vam sortir del museu. Vam passar per la plaça del rei un altre cop i vam anar cap al carrer de Montcada on hi havia unes cases medievals. Tot seguit, vam anar a parar a l’església de Santa Maria del Mar. Dins d’aquesta s’estava molt bé, era tot molt bonic i tranquil. Tots ens vam sorprendre, perquè al terra hi havien tombes. També vaig veure les estàtues dels Deus.
A continuació vam tornar al museu. Ja havíem acabat amb la guia. Tocava anar amb el professorat. Primer vam anar a la Plaça Sant Jaume, on era el palau de la generalitat. En aquest palau hi havia una petita estàtua de Sant Jordi. També estava l’Ajuntament d’estil gòtic, que té unes façanes del segle XIX.
Tot seguit vam anar cap al carrer del Call, que va des de la Plaça Sant Jaume fins al barri del Call, on vivien els jueus. Aquest carrer separa el carrer Quartell Nº3 amb el carrer Quartell Nº4.
Després de tot això vam arribar a una plaça on afusellaven als jueus. Hi havien forats a les parets.
Més tard vam anar a la catedral de Santa Rita, que estava al costat del aqüeducte.
Finalment vam anar cap al Metro de Jaume I fins a Sant Adrià del Besòs, anant cap a l’institut un altre cop. Va ser una experiència molt interessant.
Shan Shan Yang 2B
diumenge, 23 de gener del 2011
EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS
No a tothom li agrada el seu propi cabell perquè cadascú el té d’una forma.. Sec, arrissat, tenyit, llis... Jo el tinc llis i negre amb les puntes tenyides de marró fosc, però no es nota.
Quan ballo, aquest és mou molt, com si tingués vida pròpia. És tan fi que fins i tot la goma del cabell se’m cau.
Tothom em diu que és molt fi, bonic , i a sobre llis, i que volen intercanviar-l’ho amb el seu. M’ho diuen sovint, fins i tot ho diuen moltes vegades el mateix dia! Sembla que tinguessin enveja, i jo crec que sí, perquè no cal que m’aixequi cada dia per agafar la planxa i allisar-me’l.
Penso que sóc afortunada per tenir aquest cabell, però hi tinc un defecte, el serrell. Abans, quan tenia serrell sempre se’m separava, i em sortien grans. Em feia molta ràbia, per això ja no el porto. Ara, el meu cabell està molt millor que en el passat, perquè sempre em posava laca, però molta, i no era bo pel meu cabell, i tampoc pel medi ambient.
Shan Shan Yang 2B
Quan ballo, aquest és mou molt, com si tingués vida pròpia. És tan fi que fins i tot la goma del cabell se’m cau.
Tothom em diu que és molt fi, bonic , i a sobre llis, i que volen intercanviar-l’ho amb el seu. M’ho diuen sovint, fins i tot ho diuen moltes vegades el mateix dia! Sembla que tinguessin enveja, i jo crec que sí, perquè no cal que m’aixequi cada dia per agafar la planxa i allisar-me’l.
Penso que sóc afortunada per tenir aquest cabell, però hi tinc un defecte, el serrell. Abans, quan tenia serrell sempre se’m separava, i em sortien grans. Em feia molta ràbia, per això ja no el porto. Ara, el meu cabell està molt millor que en el passat, perquè sempre em posava laca, però molta, i no era bo pel meu cabell, i tampoc pel medi ambient.
Shan Shan Yang 2B
dilluns, 17 de gener del 2011
Redacció del temps lliure
Jo sóc una noia normal i corrent, que viu a Badalona. Tinc tretze anys, vaig a segon d’ESO, i la meva afició és ballar. Em dic Shan Shan, però em diuen Saraah (Amb la h i una a de més perquè m’identifiquin).
M’interessa molt la música, però no l’anglesa o l’espanyola com a tots, a mi m’interessa la música coreana. Sí, la coreana. Normalment, a una noia xinesa, - jo ho sóc - li deu agradar més la música xinesa, però crec que la música coreana és més interessant. També ballo cançons coreanes en un grup que s’anomena B/Yul (També tenim un bloc) que significa el ritme de Barcelona. Som sis noies i un noi que ballem perquè ens agrada, és a dir, en el nostre temps lliure ens agrada quedar tots set, per ballar qualsevol cançó coreana, perquè quasi totes tenen un ball. Nosaltres ens presentem a concursos de ball o anem a esdeveniments com el “Saló del Manga”, o el “Japan Weekend”. També m’interessa molt la fotografia, perquè m’encanta fer-me fotos. És com una afició. Crec que tinc més de 5000 fotos meves.
A vegades, quan m’avorreixo començo a mirar vídeos. Quan estic a l’ordinador, sempre estic al msn, al facebook i al tuenti. En el tuenti faig rol, que és fer-se passar per un famós. Faig rol coreà, es clar, i gràcies al rol, he conegut a molta gent a qui li agrada la música coreana. Al principi creia que era la única d’Espanya qui li agradava aquest tipus de música, però no.
Les activitats que m’agrada fer sola és el rol, perquè si tinc a una persona al costat que no sap què és el rol, em fa “cosa” o sigui vergonya, però si és una persona que fa rol, no me’n fa. Les coses que m’agrada fer en companyia és ballar, o només sortir amb amics a jugar, a passejar..
Les coses que faig molt sovint és estar a l’ordinador. En aquest aparell faig el rol, que ja he explicat què és. També parlo amb gent pel msn o facebook per preguntar coses. El que no faig tant sovint és ballar en grup, perquè entre setmana no podem quedar, només quedem els dissabtes, perquè tenim una sala llogada a Les Drassanes, que ens costa 25 euros al mes, però que repartim entre els set i ja és menys.
Durant aquestes vacances de Nadal m’he divertit molt, perquè he quedat amb els meus amics de ball i hem anat per Barcelona, comprant coses, o a ballar, o simplement a jugar. Les coses que m’han avorrit ha sigut quedar-me a casa, perquè estar tot el dia a l’ordinador no és bo, i en algun moment et pots avorrir.
Fotos:
Quan m’avorreixo, començo a fer-me fotos.
Quan surto també faig fotos.
I en grup també
M’interessa molt la música, però no l’anglesa o l’espanyola com a tots, a mi m’interessa la música coreana. Sí, la coreana. Normalment, a una noia xinesa, - jo ho sóc - li deu agradar més la música xinesa, però crec que la música coreana és més interessant. També ballo cançons coreanes en un grup que s’anomena B/Yul (També tenim un bloc) que significa el ritme de Barcelona. Som sis noies i un noi que ballem perquè ens agrada, és a dir, en el nostre temps lliure ens agrada quedar tots set, per ballar qualsevol cançó coreana, perquè quasi totes tenen un ball. Nosaltres ens presentem a concursos de ball o anem a esdeveniments com el “Saló del Manga”, o el “Japan Weekend”. També m’interessa molt la fotografia, perquè m’encanta fer-me fotos. És com una afició. Crec que tinc més de 5000 fotos meves.
A vegades, quan m’avorreixo començo a mirar vídeos. Quan estic a l’ordinador, sempre estic al msn, al facebook i al tuenti. En el tuenti faig rol, que és fer-se passar per un famós. Faig rol coreà, es clar, i gràcies al rol, he conegut a molta gent a qui li agrada la música coreana. Al principi creia que era la única d’Espanya qui li agradava aquest tipus de música, però no.
Les activitats que m’agrada fer sola és el rol, perquè si tinc a una persona al costat que no sap què és el rol, em fa “cosa” o sigui vergonya, però si és una persona que fa rol, no me’n fa. Les coses que m’agrada fer en companyia és ballar, o només sortir amb amics a jugar, a passejar..
Les coses que faig molt sovint és estar a l’ordinador. En aquest aparell faig el rol, que ja he explicat què és. També parlo amb gent pel msn o facebook per preguntar coses. El que no faig tant sovint és ballar en grup, perquè entre setmana no podem quedar, només quedem els dissabtes, perquè tenim una sala llogada a Les Drassanes, que ens costa 25 euros al mes, però que repartim entre els set i ja és menys.
Durant aquestes vacances de Nadal m’he divertit molt, perquè he quedat amb els meus amics de ball i hem anat per Barcelona, comprant coses, o a ballar, o simplement a jugar. Les coses que m’han avorrit ha sigut quedar-me a casa, perquè estar tot el dia a l’ordinador no és bo, i en algun moment et pots avorrir.
Fotos:
Quan m’avorreixo, començo a fer-me fotos.
Quan surto també faig fotos.
I en grup també
dimecres, 22 de desembre del 2010
El meu nom: Shan Shan/Saraah
EL MEU NOM
Què significa el meu nom? Sincerament, no ho sé, em dic Shan Shan, pronunciat “San san”... Per què la gent em diu “Xan xan”? Em molesta moltíssim. Aquest nom me’l va posar el pare, i encara no m’han dit per què me’l vam posar.
Però tinc un altre de nom, Sara. La meva mare em va explicar que un dia, quan era petita, el cap d’on treballava el meu pare, va suggerir que em possessin un nom espanyol, llavors, el cap , va decidir el nom de Sara, i els meus pares van acceptar. A mi, m’encanta, crec que és un nom molt bonic.
Fa més o menys dos anys , es va posar de moda decorar el nom, llavors se’m va acudir posar-li més lletres, i vaig arribar a posar el meu nom amb una a de més i una h al final, és a dir, Saraah.
Ara, quan em parlen pel messenger o el facebook o alguna cosa semblant , escriuen amb una a de més i una h al final. Diuen que posant la a i la h m’identifiquen perquè escric el meu nom diferent de les altres Sara.
Shan Shan Yang 2B
Què significa el meu nom? Sincerament, no ho sé, em dic Shan Shan, pronunciat “San san”... Per què la gent em diu “Xan xan”? Em molesta moltíssim. Aquest nom me’l va posar el pare, i encara no m’han dit per què me’l vam posar.
Però tinc un altre de nom, Sara. La meva mare em va explicar que un dia, quan era petita, el cap d’on treballava el meu pare, va suggerir que em possessin un nom espanyol, llavors, el cap , va decidir el nom de Sara, i els meus pares van acceptar. A mi, m’encanta, crec que és un nom molt bonic.
Fa més o menys dos anys , es va posar de moda decorar el nom, llavors se’m va acudir posar-li més lletres, i vaig arribar a posar el meu nom amb una a de més i una h al final, és a dir, Saraah.
Ara, quan em parlen pel messenger o el facebook o alguna cosa semblant , escriuen amb una a de més i una h al final. Diuen que posant la a i la h m’identifiquen perquè escric el meu nom diferent de les altres Sara.
Shan Shan Yang 2B
dimarts, 23 de novembre del 2010
Deu moments de felicitat
1. Els meus peus es mouen sols al escoltar música, però què passa?.Tinc la sort de ballar bé... Ja que és part de la meva vida.
2. Quan oloro aquell perfum de sempre, mentre estic al costat d’elles. L’abraçada més forta de totes.
3. Comença a sonar el telèfon, aquell moment en que em sento important, perquè algú recorda que existeixo..
4. Obro l’ordinador, entro a la pàgina de YouTube, i veig un nou vídeo, què sento? , una gran felicitat, només al veure als meus ídols cantar...
5. Tanco els ulls, sento com el vent traspassa per la meva ment lentament, fent que tot allò desaparegui.
6. Pujar l’escenari, i veure la gent que confia en que ho faràs bé...
7. Després de un dia molt mogut, arribar a casa, i anar directament al llit, el llit tou de sempre, en el que sempre somies coses boniques.
8. Sona la música... Què fas?, és aquella cançó que tant t’agrada. T’aixeques i comences a cantar fent que la gent s’ho passi bé amb tu.
9. A l’hora de solucionar-ho tot, aquell problema que ho has tingut a sobre tant de temps... Ja puc estar tranquil·la..
10. Et treus les sabates, corres fins el mar i et llances contra el mar, mentre els teus amics et segueixen. I a l’aixecar la mirada, veure tots aquells somriures de sempre.
2. Quan oloro aquell perfum de sempre, mentre estic al costat d’elles. L’abraçada més forta de totes.
3. Comença a sonar el telèfon, aquell moment en que em sento important, perquè algú recorda que existeixo..
4. Obro l’ordinador, entro a la pàgina de YouTube, i veig un nou vídeo, què sento? , una gran felicitat, només al veure als meus ídols cantar...
5. Tanco els ulls, sento com el vent traspassa per la meva ment lentament, fent que tot allò desaparegui.
6. Pujar l’escenari, i veure la gent que confia en que ho faràs bé...
7. Després de un dia molt mogut, arribar a casa, i anar directament al llit, el llit tou de sempre, en el que sempre somies coses boniques.
8. Sona la música... Què fas?, és aquella cançó que tant t’agrada. T’aixeques i comences a cantar fent que la gent s’ho passi bé amb tu.
9. A l’hora de solucionar-ho tot, aquell problema que ho has tingut a sobre tant de temps... Ja puc estar tranquil·la..
10. Et treus les sabates, corres fins el mar i et llances contra el mar, mentre els teus amics et segueixen. I a l’aixecar la mirada, veure tots aquells somriures de sempre.
Shan Shan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)